Tema 25 de Bombers: intervenció bàsica en incendis forestals

Temari de Bombers de la Generalitat, convocatòria 81/26 · temari específic · Actualitzat el 18/11/2026

En resum: el tema 25 és la base de l’incendi forestal: com ha canviat el model (paradoxa de l’extinció, generacions d’incendis, GRAF), com es descriu un incendi (parts, sectors, entorn, estrat i extensió), com es valora (patrons topogràfic, de vent i convectiu, columna de fum i sistema CPS), quines maniobres hi ha (atac directe i indirecte, foc tècnic, mitjans aeris, etapes) i com es treballa segur (LACES i autoprotecció en atrapament). La font és el manual Intervenció bàsica en incendis forestals (MAN.INVE.000, v1.2026) i la seva correcció oficial.

Als exàmens 81/23, 81/24 i 81/25 no en va caure cap pregunta: el manual és nou. Es presta a preguntes de dates (1986, 1994, 1999, 2006), xifres (99 %, 90 %, 500 ha, 1 ha, 4 vegades l’alçada de flama, 45-60°) i classificacions (sectors parells i senars, alineacions 0/3 a 3/3, LACES).

Dades clau del tema 25

QuèDadaFont
Paradoxa de l’extincióEl 99 % dels incendis fan menys de 10 ha; els grans incendis, més del 90 % de la superfícieManual T25, 1.3
Creació del GRAF1 de març de 1999, després del gran incendi de la Catalunya Central del 1998Manual T25, 1.5
1986 i 1994Més de 65.000 ha (neixen les ADF) i més de 76.000 ha (programa Foc Verd)Manual T25, 1.1
Sisena generacióA partir del 2016: incendis extremadament intensos i poc previsiblesManual T25, 1.4
SectorsFlanc esquerre: senars (1, 3, 5) · flanc dret: parells (2, 4, 6)Manual T25, 2.2.1
ConatIncendi de vegetació que no supera 1 haManual T25, 2.5
Gran incendi forestal (GIF)Supera la capacitat d’extinció, afecta molt la població o fa més de 500 haManual T25, 2.5
Focs de superfícieBaixa intensitat: flames de menys d’1 m · mitjana: fins a 3 m · alta: més de 5 mManual T25, 2.4.2
CPSOrientació, pendent i vent: de 0/3 (fora d’alineació) a 3/3 (plena alineació)Manual T25, 3.3
Atac directe amb eines manualsFins a 1 m de longitud de flama i menys d’1 km/h, aproximadamentManual T25, 4.1.2
RetardantsPrincipalment fosfats amònics; persisteixen després de l’evaporacióManual T25, 4.2.3
Etapes d’extincióAtac, remat i rereguardaManual T25, 4.4
Zona de seguretat (LACES)Radi igual a 4 vegades l’alçada de flama esperadaManual T25, 5.4
Autobomba atrapadaCabina a l’ombra del foc, a 45-60° del front, línia de 25 mm pressuritzadaManual T25, 5.5
Comunicació d’atrapament«CODI VERMELL» amb la marcació d’alarma del terminalManual T25, 5.5 (corregit)

1. Introducció: evolució, paradoxa de l’extinció, generacions i GRAF

Els incendis forestals han canviat per l’augment de la superfície forestal, l’acumulació de combustible per l’abandonament rural i el canvi climàtic: més intensitat, més velocitat i períodes de risc més llargs. Catalunya ha millorat molt la capacitat d’extinció, però alhora ha acumulat vegetació, i els grans incendis forestals (GIF) poden superar en poques hores tota la capacitat operativa (Manual T25, 1 i 1.1).

Fites del sistema

AnyFet
1982Institucionalització del Cos de Bombers de la Generalitat
1986Es cremen més de 65.000 ha; neixen les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), voluntariat local per a la prevenció
1994Més de 76.000 ha; es crea el programa Foc Verd, que incorpora la prevenció (tallafocs, franges, neteges)
1999Creació del GRAF: anàlisi, foc tècnic i lectura del comportament del foc
2006Es regula l’ús del foc com a eina de gestió; neixen les cremes prescrites

(Manual T25, 1.1) Després de cada gran incendi s’han creat més recursos per extingir, però no s’ha actuat igual sobre el problema de fons, l’augment de la càrrega de combustible, causat per l’abandonament agrícola i ramader, el declivi de la gestió forestal i la urbanització dispersa sense franges (Manual T25, 1.2).

La paradoxa de l’extinció

El 99 % dels incendis afecten menys de 10 ha, però els grans incendis són responsables de més del 90 % de la superfície cremada. Com més eficaços som apagant, més combustible s’acumula, i els pocs que s’escapen són cada cop més intensos i destructius (Manual T25, 1.3).

Generacions d’incendis forestals

GeneracióProblemaResposta
1a (1950-1970)Continuïtat del combustibleTallafocs i sectorització del territori
2a (1970-1980)Gran velocitat de propagacióMés recursos i desplegament immediat
3a (1980-2000)Intensitat i focus secundaris a gran distànciaAnàlisi tècnica i foc tècnic
4a (2000-2010)Interfase urbana-forestalDefensa de nuclis habitats i tecnologia
5a (2010)Simultaneïtat de grans incendisCoordinació interterritorial i foc en gestió preventiva
6a (des del 2016)Incendis extremadament intensos, ràpids i poc previsiblesPrevenció, adaptació del territori i resiliència col·lectiva

(Manual T25, 1.4)

El GRAF

El Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals el va crear la DGPEIS l’1 de març de 1999, sobretot arran del gran incendi de la Catalunya Central del 1998. Fa anàlisi tàctica i estratègica, cremes d’eixamplament i contrafocs, va introduir eines manuals com la pulaski en l’atac indirecte, participa en projectes de recerca (Fire Paradox, FIRE-RES, EWED) i fa formació a través de l’ISPC. Té una Unitat Tècnica central a Bellaterra i unitats territorials, i ha portat el model d’un enfocament reactiu a un de proactiu (Manual T25, 1.5).

2. Parts de l’incendi i denominació dels sectors

PartQuè ésClau operativa
CapLa part que avança més ràpid i amb més intensitat (vent, pendent, combustible)La més perillosa; l’atac directe és molt arriscat i sovint no recomanable
FlancsLaterals, del punt d’inici fins al cap; dret i esquerre mirant des del darrere cap al capVelocitat moderada; llocs habituals d’atac directe o combinat
CuaPart posterior, contra el vent i el pendent, la menys activaL’únic lloc on, amb baixa intensitat, es pot plantejar un atac directe segur
Eix de propagacióLínia imaginària del punt d’inici al capPermet predir per on evolucionarà el foc
PerímetreLínia tancada que engloba tota la zona afectadaDefineix l’àrea de treball i la magnitud
Focus secundarisPetits incendis separats del front per brases; fins a centenars de metresControl prioritari: poden ser nous caps i atrapar unitats

(Manual T25, 2.1.1-2.1.6)

Sectors: parells i senars

Als Bombers de la Generalitat els sectors del flanc esquerre porten números senars (1, 3, 5…) i els del flanc dret, números parells (2, 4, 6…). Facilita la ràdio, redueix errors de localització i dona un criteri comú. Altres models: França fa servir el «Zonage» (Zone Nord, Zone Sud) i els Estats Units, divisions amb lletres en sentit horari (Division A, B, C…) (Manual T25, 2.2.1).

3. Classificació: entorn, estructura del combustible i extensió

Segons l’entorn

TipusOnCaracterístiques
AgrícolaCultius, sobretot cereal sec, restes agrícoles, cremes mal gestionadesPropagació molt ràpida, intensitat baixa o mitjana, molt sensible al vent; font freqüent de focus secundaris
ForestalMasses vegetals contínues: bosc, sotabosc, matollar, riberaComportament variable, molta càrrega, accés difícil, fenòmens convectius
Interfície urbà-forestal (IUF)Transició entre bosc i zona habitadaRisc altíssim; doble prioritat: propagació i protecció de persones i estructures; evacuacions o confinaments
Vegetació urbanaParcs, rambles, rieres, solars dins dels nuclisIncivisme o vandalisme, proximitat a edificis i vehicles, freqüents en època seca i amb vent

(Manual T25, 2.3)

Segons l’estrat que crema

  • Subsòl (sotabosc latent): arrels i humus; propagació lenta però persistent, molt fum, pot quedar latent dies o setmanes si no es remata (2.4.1).
  • Superfície: herbes, matolls, fullaraca; els més habituals. Baixa intensitat amb flames de menys d’1 m, mitjana fins a 3 m (salten pistes) i alta de més de 5 m (salten carreteres i poden superar la capacitat d’extinció). Amb matoll sec i vent moderat poden superar 1,5 km/h (2.4.2).
  • Capçades: molt més ràpids. Antorxeig (el foc arriba esporàdicament a la capçada), passiu (superfície i capçades cremen alhora) i actiu (es propaga per les capçades de manera sostinguda, sovint independent de la superfície; el més perillós) (2.4.3).

Segons l’extensió

  • Conat: no supera 1 ha.
  • Incendi forestal: desenes o centenars d’hectàrees, controlable amb recursos locals o regionals.
  • GIF: manté una velocitat, una intensitat lineal i una longitud de flama que superen la capacitat d’extinció, pot afectar molt la població o fa més de 500 ha.

(Manual T25, 2.5)

4. Valoració: patrons de propagació i columna de fum

El foc segueix patrons marcats per tres factors fonamentals, topografia, vent i combustible, i un de condicional: una tempesta propera (Manual T25, 3.1).

PatróMotorCom es comporta
TopogràficPendent, orientació i vents topogràficsPropagació ascendent ràpida, més intensa com més pendent; vents ascendents de dia i descendents de nit
De ventEl vent generalMolt ràpid, incendis allargats amb flancs estesos i cua lenta; molts focus secundaris
Convectiu (de combustible)Gran acumulació de combustible que crea el seu microclimaColumnes convectives, múltiples focus, intensitat fora de capacitat d’extinció
Tempesta properaCorrents ascendents i descendents de la tempestaMentre es forma, «atreu» el foc; quan descarrega, vents cap a fora en totes direccions

(Manual T25, 3.1.1-3.1.4) En el patró convectiu, el pirocúmul genera vents d’aspiració (indraft) que acceleren el front tant més com més alt és; amb un pirocumulonimbus pot haver-hi un desplom de columna (downdraft), amb vents descendents que amplien el perímetre en qualsevol direcció (Manual T25, 3.1.3). Identificar el patró permet anticipar l’evolució, triar la maniobra i evitar encerclaments (3.1.5).

Lectura de la columna de fum

ElementQuè indica
InclinacióVertical: poc vent · inclinada: vent dominant i eix de propagació (probable foc de vent) · partida: vents canviants o inestabilitat
ConcentracióCompacta i definida: foc intens i convecció forta · difusa: foc feble
ColorBlanca: vegetació verda o humida, vapor · grisa: combustió parcial, humitat mitjana · negra: combustió intensa de material sec, risc elevat
Nombre de focusUna columna: foc concentrat · diverses petites: ignicions múltiples o focus secundaris

(Manual T25, 3.2.1) El manual inclou una fitxa d’anàlisi amb tipus d’incendi, direcció, superfície (1 ha = 10.000 m2), alineació, evolució, elements vulnerables, control i treball (Manual T25, 3.2).

5. El sistema CPS i les alineacions de forces

El Campbell Prediction System (CPS), o sistema d’alineació de forces, el va proposar a finals dels anys 80 als Estats Units Doug Campbell, bomber i instructor del U.S. Forest Service, perquè molts accidents passaven per falta d’eines senzilles per entendre el foc en temps real (Manual T25, 3.3).

Els tres factors

  • Orientació: posició del combustible respecte del sol; amb les corbes horàries se sap si és calenta o freda. Orientació calenta (solell, sobretot al migdia): +1.
  • Pendent: el foc puja per un pendent: +1.
  • Vent: bufa a favor del front: +1.
ValorAlineació
0/3Fora d’alineació: el comportament mínim d’aquell incendi
1/3Poca alineació
2/3Mitja alineació
3/3Plena alineació: el comportament màxim d’aquell incendi

Exemple del manual: foc a la base d’un pendent orientat al sud, a les 12 del migdia i amb vent del sud = 3/3. Amb orientació nord i vent topogràfic en contra = 1/3 (Manual T25, 3.3.1 i 3.3.2).

Procés en 5 passos

  • 1) Identificar la tipologia: de vent, topogràfic o convectiu.
  • 2) Determinar l’alineació actual (0/3 a 3/3).
  • 3) Localitzar els punts de canvi d’alineació: a millor (menys pendent, ombria, protegit del vent) o a pitjor (més sol, pendent positiu, vent frontal).
  • 4) Interpretar l’efecte del canvi: millor o pitjor per als equips.
  • 5) Planificar l’actuació: actuar on el foc es debilitarà (oportunitat), defensar o replegar-se on s’intensificarà (punt crític) i tenir temps per decidir (finestra d’actuació).

(Manual T25, 3.3.3) El comportament observat en unes condicions anuncia com es comportarà quan les torni a trobar, per exemple una altra carena a 3/3.

6. Maniobres d’extinció, helitransport i etapes

La maniobra depèn del comportament del foc, el terreny, els recursos i els objectius. Hi ha atac directe, sobre el front de flames (aigua, eines, mitjans aeris), i atac paral·lel o indirecte, sobre el combustible no cremat (línies de defensa, foc tècnic, maquinària) (Manual T25, 4).

Atac directe

  • Línia d’aigua: mànegues des de l’autobomba; el Cos ha estat pioner en l’alta pressió en forestals, que penetra més i gasta menys aigua. Útil amb flama baixa, per rebaixar intensitat abans de les eines i per al remat (4.1.1).
  • Eines manuals (batefocs, rasclet, pala, motxilles, pulaski): atac directe fins a 1 m de flama i menys d’1 km/h aproximadament, escombrant les brases cap a dins del cremat; obertura de caixa, condicionament d’espais oberts i línia de defensa fins a sòl mineral (4.1.2).
  • Mitjans aeris: sempre complementaris; helicòpters precisos, avions de gran volum; efecte temporal que cal consolidar des de terra (4.1.3).

Atac indirecte

  • Maquinària pesada (buldòzers, tractors): línies amples fins a sòl mineral, ràpides en terreny favorable i útils com a ancoratge (4.2.1).
  • Foc tècnic: per estabilitzar, extingir, redirigir, confinar o reduir la intensitat. Només personal format i amb validació del cap d’intervenció. Inclou la definició de perímetre, la crema d’eixamplament (cremar el combustible entre un ancoratge i el front) i el contrafoc (un nou front que avança contra l’incendi; complex i de risc, en finestres molt petites) (4.2.2).
  • Retardants i escumes: els retardants (principalment fosfats amònics) persisteixen després d’evaporar-se l’aigua i s’usen sobretot des de l’aire; els escumògens tenen un efecte de curta durada, aïllen de l’oxigen i milloren la penetració (4.2.3).

Helitransport

Equips reduïts portats en helicòpter a punts de difícil accés, especialitzats en atac directe coordinat amb descàrregues; ús preferent en incendis de llamp i en primeres fases (Manual T25, 4.3).

Etapes de l’extinció

EtapaObjectiu
AtacFrenar la propagació activa (estabilitzar) i aconseguir punts d’ancoratge; definir ancoratges, PEV, línies de defensa i sectors. La més decisiva
RematAmb el foc controlat, eliminar focus calents dins del perímetre. Un remat deficient és la causa més habitual de represes
RereguardaVigilar amb patrulles mòbils i apagar brases latents; pot durar hores o dies i acaba quan l’incendi es dona per extingit

(Manual T25, 4.4) A banda de les etapes (què fan els equips), l’incendi passa per quatre fases d’estat segons el Pla INFOCAT, que descriuen com es troba el foc (Manual T25, 4.5).

7. Seguretat: riscos, consciència de situació, LACES i atrapament

La seguretat combina mesures individuals i organitzatives a quatre nivells: seguretat global de l’incident (riscos, zones d’exclusió, sectors), pla d’acció (estratègia i punts crítics), aplicació tàctica (límits, zones segures, vigilància) i responsabilitat individual (EPI, maniobra, entorn, LACES). Accidents com els d’Horta de Sant Joan o Yarnell mostren que els errors no es poden eliminar, però sí reduir (Manual T25, 5.1).

RiscMesures
Canvis bruscos del focObservar la columna, identificar punts de canvi, rutes d’escapament, LACES estricte
AtrapamentsRuta d’escapament clara, zones segures identificades, comunicar posicions
Caiguda d’arbres o branquesNo quedar-se sota arbres danyats, casc sempre
Estrès tèrmic i fatigaPauses, relleus, aigua, vigilància mútua
Mitjans aerisRespectar zones de seguretat, no treballar en línia amb la descàrrega
Terreny i animalsAvaluar el terreny, botes i roba de protecció, grup cohesionat

(Manual T25, 5.2) La consciència de situació es construeix amb la informació de la guàrdia de suport i es concreta en el RAF (Recomanació d’Actuacions Forestals), que es publica cada dia durant la campanya (Manual T25, 5.3).

Protocol LACES

LletraSignificat
L – LookoutGuaita: observador permanent del foc, la columna, l’equip i la zona segura, ben posicionat
A – Anchor point / AwarenessPunt d’ancoratge que el foc no pugui superar (carreteres, tallafocs, rius, zona cremada) i consciència de situació comuna a tot l’equip
C – CommunicationsCanals clars i provats, protocols i codis comuns, inclosos els avisos d’emergència
E – Escape routesRutes d’escapament conegudes per endavant, planificades i amb temps suficient
S – Safety zonesZones de seguretat sense protecció addicional (cremat, roca, clars); com a norma, radi de 4 vegades l’alçada de flama esperada

(Manual T25, 5.4) En castellà és OACEL. La A va passar d’«Ancoratge» a «Ancoratge i Awareness» després de diversos accidents (Manual T25, 5.3).

Autoprotecció en cas d’atrapament d’autobomba

  • Situació 1, prèvia o de prevenció: al parc, comprovar finestres, conductes d’aire i ruixadors de cabina; en ruta, seguir el foc i planificar rutes i zones segures.
  • Situació 2, vehicle com a protecció: el comandament busca la zona segura més propera; cabina a l’ombra del foc, a 45-60° del front, línia de 25 mm pressuritzada amb la llança a l’ombra i materials que tapin el pas d’aire calent per sota; dotació a la cabina i ruixadors activats. El cap de la UBI comunica l’atrapament per emissora amb la marcació d’alarma «CODI VERMELL».
  • Situació 3, crítica i sortida del vehicle: vehicle al lloc més ampli i sense vegetació, línies de protecció a l’ombra i sota el camió; si falta aigua, a terra amb EPI i aïllants. El cap de la UBI comunica «CODI VERMELL, dotacions atrapades en fase crítica», i en estabilitzar-se s’informa la sala de control.

(Manual T25, 5.5, amb les addicions de la correcció oficial)

Errors habituals

Als exàmens oficials 81/23, 81/24 i 81/25 no va caure cap pregunta d’aquest tema: és un contingut nou o poc preguntat fins ara, i justament per això convé no deixar-lo.

On s’equivoca més la gent

  • Invertir la numeració dels sectors: el flanc esquerre porta els senars i el dret, els parells, mirant des de la cua cap al cap (Manual T25, 2.1.2 i 2.2.1).
  • Pensar que l’atac directe segur es fa al cap: el cap és la part més perillosa; l’únic lloc on, amb baixa intensitat, es planteja un atac directe segur és la cua, i els flancs són els habituals per a l’atac directe o combinat (Manual T25, 2.1.1-2.1.3).
  • Confondre els tres focs de capçades: l’antorxeig és esporàdic, el passiu crema superfície i capçades alhora i l’actiu es propaga per les capçades de manera sostinguda i és el més perillós (Manual T25, 2.4.3).
  • Confondre retardants i escumògens: els retardants (fosfats amònics) persisteixen després de l’evaporació; els escumògens tenen un efecte de curta durada (Manual T25, 4.2.3).
  • Comptar la zona de seguretat com 4 vegades l’alçada de l’arbre o de la flama actual: és un radi de 4 vegades l’alçada de flama esperada (Manual T25, 5.4).

10 preguntes de mostra del tema 25

Llegeix la pregunta, tria la resposta i obre el desplegable per veure la solució i l’explicació.

1. Segons el manual, quin percentatge dels incendis forestals afecta menys de 10 hectàrees gràcies a l’eficàcia del sistema d’extinció?

  • a) El 75 %.
  • b) El 90 %.
  • c) El 95 %.
  • d) El 99 %.
Mostra la resposta

Resposta correcta: d) El 99 %.

El 99 % dels incendis afecten menys de 10 ha, però els grans incendis forestals són responsables de més del 90 % de la superfície cremada: és la paradoxa de l’extinció.

Font: MAN.INVE.000, apartat 1.3 (La paradoxa de l’extinció)

2. El GRAF es va crear l’1 de març del 1999 per reforçar la resposta als grans incendis forestals, especialment arran de:

  • a) Els incendis de l’estiu del 1986, amb més de 65.000 ha cremades.
  • b) El gran incendi de la Catalunya Central del 1998.
  • c) L’onada d’incendis del 1994 que va originar el programa Foc Verd.
  • d) Els accidents d’Horta de Sant Joan i de Yarnell.
Mostra la resposta

Resposta correcta: b) El gran incendi de la Catalunya Central del 1998.

El GRAF es crea l’1 de març del 1999 arran de la necessitat de reforçar la resposta als grans incendis, especialment després del gran incendi de la Catalunya Central del 1998.

Font: MAN.INVE.000, apartat 1.5 (El GRAF: una unitat clau del model d’incendis forestals a Catalunya)

3. Quina iniciativa va sorgir arran de l’estiu del 1986, en què es van cremar més de 65.000 ha a Catalunya?

  • a) La creació del programa Foc Verd de prevenció.
  • b) La creació del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals.
  • c) La regulació de les cremes prescrites com a eina de gestió.
  • d) La creació de les Agrupacions de Defensa Forestal.
Mostra la resposta

Resposta correcta: d) La creació de les Agrupacions de Defensa Forestal.

La crisi del 1986 va donar lloc a les ADF, entitats de voluntariat local dedicades a la prevenció forestal. El Foc Verd és del 1994 i el GRAF, del 1999.

Font: MAN.INVE.000, apartat 1.1 (Evolució històrica dels incendis forestals, fites clau)

4. Quina generació d’incendis forestals es caracteritza per la problemàtica de la interfase urbana-forestal, amb incendis que amenacen directament habitatges i infraestructures?

  • a) La segona generació.
  • b) La tercera generació.
  • c) La quarta generació.
  • d) La cinquena generació.
Mostra la resposta

Resposta correcta: c) La quarta generació.

La quarta generació (2000-2010) correspon a la interfase urbana-forestal; la resposta és la defensa de nuclis habitats i l’ús generalitzat de tecnologia.

Font: MAN.INVE.000, apartat 1.4 (Generacions d’incendis forestals)

5. En el model operatiu dels Bombers de la Generalitat, com s’identifiquen els sectors del flanc esquerre d’un incendi forestal?

  • a) Amb números imparells (1, 3, 5…).
  • b) Amb números parells (2, 4, 6…).
  • c) Amb lletres de l’alfabet en sentit horari.
  • d) Amb el nom de l’orientació (nord, sud…).
Mostra la resposta

Resposta correcta: a) Amb números imparells (1, 3, 5…).

El flanc esquerre es numera amb imparells i el flanc dret amb parells. Les lletres en sentit horari són el sistema dels Estats Units.

Font: MAN.INVE.000, apartat 2.2.1 (Criteri de numeració: sistema de parells i senars)

6. Segons la classificació dels focs de superfície per intensitat, quina alçada de flama superen els focs d’alta intensitat?

  • a) 1 metre.
  • b) 3 metres.
  • c) 5 metres.
  • d) 10 metres.
Mostra la resposta

Resposta correcta: c) 5 metres.

Els de baixa intensitat tenen flames de menys d’1 m, els de mitjana arriben fins a 3 m i els d’alta superen els 5 m i poden quedar fora de la capacitat d’extinció.

Font: MAN.INVE.000, apartat 2.4.2 (Focs de superfície)

7. Com s’anomena el foc de capçades en què el foc es propaga simultàniament per la superfície i per les capçades, de manera que tots dos estrats cremen alhora?

  • a) Antorxeig.
  • b) Foc de capçades passiu.
  • c) Foc de capçades actiu.
  • d) Foc de subsòl.
Mostra la resposta

Resposta correcta: b) Foc de capçades passiu.

En el foc de capçades passiu cremen alhora el combustible superficial i les capçades. En l’actiu el foc avança per les capçades independentment de la superfície, i en l’antorxeig només hi arriba esporàdicament.

Font: MAN.INVE.000, apartat 2.4.3 (Focs de capçades)

8. En un foc topogràfic, com es comporten els vents topogràfics segons l’hora del dia?

  • a) Són ascendents de dia i descendents de nit.
  • b) Són descendents de dia i ascendents de nit.
  • c) Són ascendents tant de dia com de nit.
  • d) No varien en funció de l’hora del dia.
Mostra la resposta

Resposta correcta: a) Són ascendents de dia i descendents de nit.

Els focs topogràfics es veuen afectats pels vents topogràfics en funció de l’hora: ascendents de dia i descendents de nit.

Font: MAN.INVE.000, apartat 3.1.1 (Foc topogràfic)

9. Quin fenomen associat al pirocumulonimbus genera forts vents descendents que poden ampliar el perímetre de forma sobtada i en qualsevol direcció?

  • a) L’indraft o vent d’aspiració.
  • b) L’antorxeig.
  • c) El desplom de columna (downdraft).
  • d) L’efecte de succió del foc tècnic.
Mostra la resposta

Resposta correcta: c) El desplom de columna (downdraft).

El desplom de columna (downdraft) del pirocumulonimbus produeix forts vents descendents. L’indraft és el vent d’aspiració cap al pirocúmul.

Font: MAN.INVE.000, apartat 3.1.3 (Foc convectiu)

10. Aplicant el sistema CPS, quina alineació de forces té un foc que puja per un vessant amb orientació freda (nord) i amb el vent en contra?

  • a) 0/3, fora d’alineació.
  • b) 1/3, poca alineació.
  • c) 2/3, mitja alineació.
  • d) 3/3, plena alineació.
Mostra la resposta

Resposta correcta: b) 1/3, poca alineació.

Només el pendent afavoreix el foc (+1); l’orientació freda i el vent en contra valen 0. Total: 1/3, poca alineació.

Font: MAN.INVE.000, apartats 3.3.1 i 3.3.2 (Fonaments del CPS i alineacions de forces)

Preguntes freqüents sobre el tema 25

Què és la paradoxa de l’extinció?

És que, com més eficaç és el sistema apagant incendis, més combustible s’acumula i més intensos són els pocs que s’escapen. El 99 % dels incendis fan menys de 10 ha, però els grans incendis suposen més del 90 % de la superfície cremada (Manual T25, 1.3).

Què és el GRAF i quan es va crear?

És el Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals, una unitat d’especialistes creada l’1 de març de 1999, arran del gran incendi de la Catalunya Central del 1998. Fa anàlisi del foc, foc tècnic, recerca i formació, i té la Unitat Tècnica central a Bellaterra (Manual T25, 1.5).

Com es numeren els sectors d’un incendi forestal?

Al model dels Bombers de la Generalitat, els sectors del flanc esquerre porten números senars (1, 3, 5) i els del flanc dret, números parells (2, 4, 6). Els flancs es diferencien mirant des del darrere de l’incendi cap al cap (Manual T25, 2.1.2 i 2.2.1).

Quan es considera gran incendi forestal?

Quan manté de manera sostinguda una velocitat, una intensitat lineal i una longitud de flama que superen la capacitat d’extinció, quan pot afectar de manera important la població o quan supera les 500 ha. Un conat és el que no supera 1 ha (Manual T25, 2.5).

Com funciona el sistema CPS?

El Campbell Prediction System suma un punt per cada factor que afavoreix el foc: orientació calenta, foc pujant per un pendent i vent a favor. El resultat va de 0/3, fora d’alineació, a 3/3, plena alineació, i s’aplica en cinc passos per anticipar els punts de canvi i planificar la maniobra (Manual T25, 3.3).

Quina diferència hi ha entre crema d’eixamplament i contrafoc?

La crema d’eixamplament elimina amb foc controlat el combustible entre un ancoratge i el front perquè l’incendi s’apagui per falta de combustible. El contrafoc és un nou front que avança contra l’incendi principal; és més complex i arriscat i només es pot fer en finestres molt petites (Manual T25, 4.2.2).

Què vol dir LACES?

Lookout (guaita), Anchor point i Awareness (punt d’ancoratge i consciència de situació), Communications, Escape routes i Safety zones. En castellà és OACEL. Les zones de seguretat han de tenir, com a norma, un radi de 4 vegades l’alçada de flama esperada (Manual T25, 5.4).

Què fa una dotació si l’autobomba queda atrapada pel foc?

Si no pot sortir, posa el vehicle en la zona segura més propera amb la cabina a l’ombra del foc i a 45-60° del front, amb una línia de 25 mm pressuritzada, i activa els ruixadors de cabina. El cap de la UBI ho comunica per emissora amb la marcació CODI VERMELL. Si cal sortir del vehicle, la dotació s’arrecera a l’ombra amb línies de protecció o a terra amb els EPI (Manual T25, 5.5 i correcció oficial).

Practica les 40 preguntes del tema 25

A l’app d’Oposicions Bombers hi tens les 40 preguntes d’aquest tema i les dels altres 33, amb test per temes, simulacres com l’examen 81/26 i repàs dels errors.

Practica aquest tema

Abans, si vols, mesura’t amb el test gratis de Bombers o repassa la convocatòria 81/26.

Fonts: Resolució ISP/2428/2026 (temari) · Manual operatiu del Cos de Bombers de la Generalitat «Intervenció bàsica en incendis forestals» (MAN.INVE.000, v1.2026) i correccions oficials del manual