En resum: el tema 29 és la intervenció en incidents de múltiples víctimes (IMV): quan un escenari desborda la capacitat assistencial, com es classifiquen les víctimes amb el triatge START i com s’organitzen Bombers, SEM i Mossos sobre el terreny. La font és el manual operatiu MAN.SANI.001 (v1.2026), que remet al protocol APCAT.
Als exàmens 81/23, 81/24 i 81/25 no n’ha caigut cap pregunta. El manual es presta a preguntes tancades: els criteris numèrics d’un IMV, l’algoritme START pas a pas, els colors i prioritats, qui forma la cèl·lula d’avaluació i qui té el comandament segons hi hagi o no il·lícit penal.
Dades clau del tema 29
| Què | Dada | Font |
|---|---|---|
| Criteri APCAT d’IMV | 6 o més víctimes greus o mortals, o 10 o més que requereixen trasllat hospitalari (reals o potencials) | Manual T29, 1.1 |
| Què defineix un IMV | La relació entre víctimes i recursos disponibles, no només el nombre de víctimes | Manual T29, 1.1 |
| START | Simple Triage And Rapid Treatment; el pot aplicar personal sanitari o no sanitari | Manual T29, 2.2 i 2.2.1 |
| Temps de triatge START | Màxim recomanat d’1 minut per víctima | Manual T29, 2.2.1 |
| Maniobres salvadores en el triatge | Només dues: obrir la via aèria i controlar una hemorràgia externa greu | Manual T29, 2.2.1 |
| Ordre de l’algoritme START | Camina? → Respira? → Perfusió (pols radial) → Estat mental | Manual T29, 2.2.2 |
| Llindar respiratori | Més de 30 respiracions per minut: vermell | Manual T29, 2.2.2 |
| Paràmetre de perfusió | Pols radial, en lloc del reompliment capilar | Manual T29, 2.2.2 |
| Codis de color | Vermell P1 · groc P2 · verd P3 · negre P4 | Manual T29, 2.2.3 |
| En cas de dubte | Es classifica amb el color de prioritat superior | Manual T29, 2.2.1 |
| Triatge avançat META | A l’Àrea sanitària; responsabilitat del personal mèdic | Manual T29, 2.3 |
| Cèl·lula d’avaluació | Un representant del SEM, un de Bombers i un de Mossos (o policia local) | Manual T29, 3.2 |
| Comandament operatiu | Mossos si hi ha presumpte il·lícit penal amb risc afegit; Bombers en la resta | Manual T29, 3.3 |
| Zonatge Mossos ↔ Bombers | Primer cercle = zona calenta + tèbia; segon cercle = zona freda | Manual T29, 3.4 |
| Ordre d’evacuació | 1r vermells, 2n grocs i 3r verds, si cal | Manual T29, 3.7 |
1. Què és un incident de múltiples víctimes
Un incident de múltiples víctimes (IMV) és una emergència que desborda la capacitat assistencial local: les necessitats sanitàries de les víctimes superen els recursos disponibles per atendre-les en un temps útil, tant materials (ambulàncies, lliteres, equips mèdics) com personals (sanitaris, bombers, policies) (Manual T29, 1.1).
La clau és que el concepte no depèn només del nombre de víctimes, sinó de la relació entre les víctimes i els recursos presents o disponibles en aquell moment (1.1).
El criteri de l’APCAT
Segons el Protocol d’Atenció a les Persones davant Emergències Greus a Catalunya (APCAT), és un IMV quan hi ha com a mínim, en víctimes reals o potencials (1.1):
- 6 o més víctimes greus o mortals.
- 10 o més víctimes que requereixen trasllat hospitalari.
Les quatre característiques d’un IMV
- Hi ha un nombre important de víctimes i afectats.
- L’escenari és en un entorn geogràfic limitat: no és una catàstrofe que afecti un territori ampli o una regió sencera.
- Les estructures socials i assistencials són en situació de normalitat: no hi ha guerra, pandèmia descontrolada ni col·lapse general.
- En el moment inicial, el risc està descontrolat o mal definit i pot evolucionar de manera imprevisible.
Aquestes característiques serveixen per distingir l’IMV d’emergències més globals o de les més localitzades però amb impacte menor (1.2).
Rellevància per als bombers i objectiu
Més enllà del rescat, els bombers tenen funcions crítiques en un IMV (1.3):
- Garantir la seguretat estructural i operativa de l’escenari.
- Fer la valoració inicial i activar el procediment, si escau.
- Liderar la cèl·lula d’avaluació inicial en casos de risc per als intervinents, juntament amb el SEM i els cossos de seguretat.
- Establir el zonatge i delimitar les zones calenta, tèbia i freda, excepte en casos d’il·lícit penal.
- Decidir la ubicació del Centre de Comandament Avançat (CCA).
L’objectiu no és salvar cada víctima per separat, sinó obtenir el benefici més gran per al major nombre de persones: prioritzar qui rep assistència i quan, classificar per gravetat (triatge), aplicar maniobres salvadores només quan són realment necessàries i no comprometre recursos en casos sense benefici real (1.4).
| Cos | Paper en un IMV (Manual T29, 1.4) |
|---|---|
| Bombers | Operatiu de referència a la majoria d’escenaris accidentals: estabilització inicial i control del perill |
| SEM | Lidera l’atenció sanitària i l’evacuació de ferits |
| Mossos d’Esquadra o policies locals | Seguretat, control d’accessos i, en casos penals, comandament operatiu |
2. Tipus d’IMV segons la causa
Tots els IMV tenen en comú moltes persones afectades en un espai i un temps concrets, de manera que la resposta habitual és insuficient. Des del punt de vista operatiu, el manual els classifica segons l’incident que els provoca (Manual T29, 1.5 i 1.6):
| Tipus | Què inclou | Exemple del manual |
|---|---|---|
| a) Accidents en mitjans de transport col·lectiu | Autobús, tren, avió, vaixell o diversos turismes en un accident múltiple; escenaris caòtics amb risc afegit (fuites, incendis, inestabilitat) | Autocar a la C-32, Pineda de Mar (juliol de 2024), amb 55 ocupants |
| b) Pública concurrència i via pública | Concerts, fires, festivals, locals nocturns, actes esportius: incendi, allau humana, explosió o atropellament | Allau humana al Madrid Arena (2012): cinc noies mortes |
| c) Emergències estructurals i tecnològiques | Explosions, incendis o ensorraments en edificis, fàbriques o indústries; risc alt de col·lapse, atrapaments i explosions secundàries | Incendi d’una nau industrial a Badalona (2020) |
| d) Catàstrofes naturals amb afectació directa | Despreniments, allaus, inundacions sobtades o ventades en un punt localitzat; risc no sempre estabilitzat | Inundacions del riu Francolí (2019) |
| e) Incidents intencionats (il·lícit penal) | Atemptats, tiroteigs, explosions, enverinaments col·lectius; risc actiu (persones armades, explosius secundaris, tòxics) | La Rambla de Barcelona (2017) i París (2015) |
En els incidents intencionats, el cos policial assumeix el lideratge i els bombers fan un paper de suport: només actuen quan l’escenari és segur o sota indicacions estrictes (1.6.e).
Altres factors que condicionen l’actuació
- La franja horària i la meteorologia.
- El perfil de les víctimes: infants, gent gran, persones amb mobilitat reduïda o amb discapacitat.
- Que hi hagi més d’un escenari actiu, per exemple després d’un atac coordinat.
- Implicacions emocionals i socials intenses: víctimes menors o estrangeres, o molta cobertura mediàtica.
Per això el manual demana una mirada flexible i adaptativa: cada incident és únic (1.7).
3. El triatge bàsic: mètode START
El triatge és la classificació ràpida de les víctimes segons el seu estat i les seves necessitats prioritàries, per establir qui rep atenció immediata, qui pot esperar i qui no té cap possibilitat real de supervivència. Es fa en diverses fases i el poden aplicar sanitaris i no sanitaris que coneguin la metodologia; els bombers, com a primeres unitats, poden ser responsables del triatge bàsic (Manual T29, 2.1).
START vol dir Simple Triage And Rapid Treatment. És reconegut internacionalment, pensat per als primers moments i no exigeix coneixements mèdics avançats (2.2).
Característiques del START
- Ràpid i funcional: màxim recomanat d’1 minut per víctima.
- No valora lesions concretes, sinó funcions vitals bàsiques: respiració, circulació i estat mental.
- Només s’hi poden fer dues maniobres salvadores: obrir la via aèria i controlar una hemorràgia externa greu.
- El pot aplicar personal sanitari o no sanitari.
- En cas de dubte, es classifica amb el color de prioritat superior per evitar infravaloracions.
- Les víctimes s’etiqueten amb cintes o targetes del color corresponent.
L’algoritme pas a pas
| Pas | Pregunta | Resultat (Manual T29, 2.2.2) |
|---|---|---|
| 1 | Camina? | Sí: verd (prioritat 3); se l’envia a un punt segur i es continua |
| 2 | Respira? | No: s’obre la via aèria. Si continua sense respirar, negre (P4); si respira, vermell (P1). Si respira sola: més de 30 rpm, vermell; menys de 30, pas següent |
| 3 | Perfusió (pols radial) | Sense pols radial: vermell. Pols normal: pas següent |
| 4 | Estat mental | No segueix ordres simples o està confusa: vermell. Segueix ordres: groc (P2) |
Pols radial, no reompliment capilar
Actualment s’aconsella el pols radial en comptes del reompliment capilar perquè és més objectiu i està menys influenciat per les condicions externes (Manual T29, 2.2.2).
Colors i categories
| Color | Prioritat | Víctimes (Manual T29, 2.2.3) |
|---|---|---|
| Vermell | 1 | Crítiques però amb possibilitat de supervivència si reben assistència immediata |
| Groc | 2 | Greus però poden esperar un temps limitat |
| Verd | 3 | Lesions lleus; poden esperar o rebre atenció ambulatòria |
| Negre | 4 | Sense senyals vitals o amb lesions incompatibles amb la vida |
Etiquetatge
Es fan servir cintes de colors al canell, al turmell o visibles al cos, i targetes de triatge amb hora i lloc del triatge, signes vitals, nom, sexe i edat si es coneixen i observacions o maniobres fetes. L’etiquetatge ha de ser visible i entenedor per a tots els operatius i garanteix la continuïtat assistencial (2.2.4).
Casos pràctics del manual
| Cas | Color | Per què (Manual T29, 2.4) |
|---|---|---|
| Home a terra, 40 rpm, pols feble, confús | Vermell | Més de 30 rpm i estat mental alterat |
| Dona gran, ferida sagnant a la cama, conscient, pols radial, 20 rpm | Groc | Funcions vitals estables; la ferida pot requerir tractament urgent |
| Adolescent orientat que camina, dolor al braç | Verd | Es desplaça pel seu peu i té una lesió lleu |
| Dona inconscient que no respira ni després d’obrir la via aèria | Negre | No respira tot i l’obertura de via aèria |
| Nen que camina amb una cremada parcial a la cara | Verd, amb observació | Camina i té funcions vitals estables; cal seguiment mèdic perquè és menor |
| Home que no respon a ordres, 28 rpm, amb pols | Vermell | No segueix ordres simples: ja és prioritat alta |
| Dona conscient, 22 rpm, sense pols al canell | Vermell | Perfusió deficient, indicativa de xoc |
4. Triatge avançat META i altres mètodes
Quan les víctimes arriben a l’Àrea sanitària, ja classificades, es pot fer un triatge avançat, el sistema META. És responsabilitat del personal mèdic i afina la classificació inicial per decidir l’estabilització mèdica immediata, l’assignació de recursos específics i l’ordre i la destinació de l’evacuació hospitalària. A diferència del START, té en compte diagnòstics mèdics, valoracions detallades i necessitats terapèutiques (Manual T29, 2.3).
Famílies de mètodes de triatge
| Família | En què es basa | Exemples (Manual T29, 2.5.1) |
|---|---|---|
| Funcionals | Només funcions vitals (respiració, pols, estat mental); ràpids, útils a l’inici, però poden ser imprecisos en casos complexos | START, CareFlight (Austràlia) |
| Basats en lesions | Tipus i gravetat de les lesions; més precisos, però demanen temps i coneixement mèdic; fase hospitalària o triatge avançat | TSI (Trauma Severity Index), Triage Revised Trauma Score (RTS) |
| Mixtos | Funcions vitals i lesions, amb aplicació ràpida però més precisa | SALT (Sort, Assess, Lifesaving Interventions, Treatment/Transport) |
Comparació resumida
| Mètode | Aplicació típica | Avantatge | Inconvenient |
|---|---|---|---|
| START | Primera intervenció extrahospitalària | Molt ràpid i senzill | Pot sobrevalorar o infravalorar casos |
| SALT | Incidents complexos amb personal format | Més complet i estructurat | Més lent i tècnic |
| CareFlight | Emergències prehospitalàries | Molt ràpid (valoració per mobilitat) | No valora l’estat mental |
| TSI / RTS | Hospitals, triatge avançat | Alta precisió mèdica | Requereix dades clíniques i temps |
A Catalunya es fa servir principalment el START. En altres territoris, entorns internacionals o intervencions especials (militars, Nacions Unides, grans esdeveniments) poden aparèixer els altres; el professional s’adapta al sistema que fixi el comandament mèdic, sempre prioritzant segons necessitat i possibilitat de supervivència (2.5.2).
5. Organització de la intervenció
L’escenari inicial és caòtic: cal una estructura clara basada en la coordinació interinstitucional i en la gestió per zones i funcions, per repartir responsabilitats, evitar duplicitats i optimitzar recursos (Manual T29, 3).
Activació
El primer operatiu que arriba (bombers, SEM, Mossos o policia local) fa la primera valoració i, si identifica un possible IMV, activa el protocol. El criteri no és matemàtic, sinó operatiu: si es percep una desproporció clara entre víctimes i mitjans, s’activa l’APCAT per mobilitzar recursos addicionals (3.1).
Cèl·lula d’avaluació
Estructura petita formada per tres figures: un representant del SEM, un de Bombers i un de Mossos d’Esquadra (o policia local si és el cos disponible). Valora l’escenari i la seva evolució, defineix el pla d’acció i les prioritats, estableix criteris de seguretat i prepara la instal·lació del CCA. Actua només en la fase inicial; després els seus membres són rellevats pels comandaments naturals, que es coordinen al CCA (3.2).
Qui té el comandament operatiu
| Situació | Comandament (Manual T29, 3.3) |
|---|---|
| Presumpte il·lícit penal amb risc afegit per als operatius (atemptats, tiroteigs, explosions intencionades, agressors actius) | Mossos d’Esquadra: garanteixen la seguretat, preserven les proves i decideixen quan i com intervenen els altres |
| Resta de situacions amb risc associat sense indicis d’il·lícit penal (trànsit, incendis, ensorraments, meteorologia extrema, incidents tecnològics) | Bombers: comandament inicial, zonificació i coordinació amb SEM i policies |
El comandament operatiu no és el lideratge total de l’emergència: forma part d’un model de comandament integrat en què cada cos aporta la seva capacitat des de la seva responsabilitat (3.3).
Zonatge i Àrea General d’Operacions
Bombers se centren en la funcionalitat i el risc operatiu; el CME, en el control d’accessos i la seguretat perimetral. Segons qui tingui el comandament es fa servir un sistema o l’altre, amb aquesta equivalència (3.4):
| Mossos d’Esquadra | Bombers | Què hi ha |
|---|---|---|
| Primer cercle de seguretat | Zona calenta + zona tèbia | Risc immediat i mitjà; accés fortament restringit i controlat per Mossos (policies, bombers i, si cal, SEM amb permís del comandament) |
| Segon cercle de seguretat | Zona freda | Àrea sanitària, CCA, punts logístics i la majoria del personal no exposat |
La delimitació ha de ser clara, visible i controlada (tanques, cintes, vehicles i efectius en punts estratègics).
Àrea sanitària i CCA
- Àrea sanitària: propera a l’incident però dins la zona freda. S’hi agrupen les víctimes per a la primera valoració, l’atenció d’urgència, el triatge META i l’evacuació. La gestiona el SEM, amb suport logístic dels bombers per muntar-la i protegir-la. Ha d’estar senyalitzada, ordenada i protegida, amb una única entrada i sortida controlada (3.5).
- Centre de Comandament Avançat (CCA): punt de trobada dels comandaments de tots els cossos (Bombers, SEM, Mossos, policies locals, Protecció Civil…). És la continuació natural de la cèl·lula d’avaluació, des d’on es coordina i es manté el contacte amb els centres superiors (3.6).
Evacuació, distribució hospitalària i filiació
L’evacuació es fa segons la gravetat (1r vermells, 2n grocs i 3r verds, si cal), les necessitats especialitzades (traumatismes, cremats, pediatria) i la capacitat de cada hospital. Per no col·lapsar un sol centre, es reparteixen entre hospitals comarcals o bàsics, de referència i d’alta tecnologia. Ho decideix el SEM, amb suport de Bombers si cal fer trasllats amb mitjans alternatius com helicòpter o 4×4 (3.7).
La filiació de ferits, il·lesos i morts recau principalment en els cossos policials i el SEM; els bombers hi ajuden a les fases inicials. Serveix per fer el seguiment dels traslladats, informar les famílies, gestionar la informació amb les autoritats judicials i sanitàries i deixar un registre per a l’avaluació posterior (3.8).
6. Seguretat en un IMV
Actuar amb seguretat no és opcional ni incompatible amb la rapidesa: és l’única manera d’evitar que l’incident empitjori o que hi hagi noves víctimes entre els rescatadors (Manual T29, 4).
Avaluació inicial del risc
Visual, ràpida però rigorosa, i contínua durant tota la intervenció (4.1). Ha de respondre: hi ha riscos actius o potencials (foc, fum, gas, inestabilitat)? L’escenari és accessible i estable? Hi ha indicis d’il·lícit penal o amenaça terrorista? És segur entrar o cal esperar reforços o especialistes?
Control del perill causant
Tres conceptes: identificar l’origen del perill, assignar responsabilitats (Mossos en cas de delicte, Bombers en la resta) i establir mesures per neutralitzar-lo o aïllar-lo (4.2).
| Origen | Qui el controla | Què implica (Manual T29, 4.2.1 i 4.2.2) |
|---|---|---|
| Il·lícit penal confirmat o sospitat | Policia | Assegurar el perímetre buscant explosius secundaris, preservar proves i deixar entrar bombers només amb autorització expressa. Els bombers no entren sense permís, no toquen objectes que puguin ser proves o explosius i no s’exposen a un segon atac |
| Ambiental, estructural o tecnològic | Bombers | Aturar o confinar fuites de gas o químics, extingir l’incendi, estabilitzar estructures i fer servir equips especialitzats (bombes, escuma, detectors de gasos) |
EPI i protocols
Qui entra a la zona calenta porta l’EPI complet: equip d’intervenció estructural; casc, guants, ulleres i mascareta; ERA si hi ha ambient tòxic, asfixiant o fums; i comunicacions operatives. Amb sospita de contaminació química, biològica o radiològica s’apliquen les pautes NRBQ, amb zones de descontaminació (4.3).
Per què interessa a un bomber
Els IMV tenen un fort impacte psicològic, sobretot amb morts, infants o violència. El manual demana (4.4):
- Relleus adequats i descans.
- Suport psicològic als equips.
- Espais de descompressió o atenció emocional en acabar.
- Informació clara sobre l’escenari, els riscos i les accions previstes.
Errors habituals
Als exàmens oficials 81/23, 81/24 i 81/25 no va caure cap pregunta d’aquest tema: és un contingut nou o poc preguntat fins ara, i justament per això convé no deixar-lo.
On s’equivoca més la gent
- Creure que un IMV es defineix només pel nombre de víctimes: el manual diu que depèn de la relació entre víctimes i recursos disponibles; els llindars de l’APCAT són 6 o més greus o mortals i 10 o més amb trasllat hospitalari (Manual T29, 1.1).
- Classificar com a groga una víctima que respira a menys de 30 rpm i té pols però no segueix ordres: és vermella, perquè l’estat mental alterat ja és prioritat alta (Manual T29, 2.2.2 i cas 6 del 2.4).
- Pensar que en el START es fan servir el reompliment capilar o qualsevol maniobra assistencial: es mira el pols radial i només s’obre la via aèria i es controla l’hemorràgia externa greu (Manual T29, 2.2.1 i 2.2.2).
- Donar per fet que Bombers sempre tenen el comandament i fan el zonatge: amb presumpte il·lícit penal i risc afegit el comandament és de Mossos, i els bombers només entren al primer cercle amb la seva autorització (Manual T29, 1.3, 3.3 i 4.2.1).
- Atribuir el triatge META als bombers: és un triatge avançat que fa el personal mèdic a l’Àrea sanitària (Manual T29, 2.3).
10 preguntes de mostra del tema 29
Llegeix la pregunta, tria la resposta i obre el desplegable per veure la solució i l’explicació.
1. Segons el protocol APCAT, a partir de quin nombre de víctimes greus o mortals, reals o potencials, es considera que hi ha un incident de múltiples víctimes?
- a) 4 o més.
- b) 6 o més.
- c) 8 o més.
- d) 15 o més.
Mostra la resposta
Resposta correcta: b) 6 o més.
L’APCAT considera IMV quan hi ha com a mínim 6 o més víctimes greus o mortals, o 10 o més víctimes que requereixen trasllat hospitalari.
Font: MAN.SANI.001, apartat 1.1 (Què és un incident de múltiples víctimes)
2. Segons el protocol APCAT, també es considera IMV quan hi ha un mínim de quantes víctimes, reals o potencials, que requereixen trasllat hospitalari?
- a) 5 o més.
- b) 6 o més.
- c) 20 o més.
- d) 10 o més.
Mostra la resposta
Resposta correcta: d) 10 o més.
Els criteris APCAT són 6 o més víctimes greus o mortals, o 10 o més víctimes que requereixen trasllat hospitalari.
Font: MAN.SANI.001, apartat 1.1 (Què és un incident de múltiples víctimes)
3. De què depèn el concepte d’incident de múltiples víctimes (IMV)?
- a) De la relació entre les víctimes i els recursos disponibles.
- b) Exclusivament del nombre total de víctimes i afectats.
- c) Del nombre de víctimes mortals confirmades a l’escenari de l’incident.
- d) De la superfície del territori afectat per l’emergència.
Mostra la resposta
Resposta correcta: a) De la relació entre les víctimes i els recursos disponibles.
Un IMV desborda la capacitat assistencial local; no depèn només del nombre de víctimes, sinó de la relació entre aquestes i els recursos presents o disponibles.
Font: MAN.SANI.001, apartat 1.1 (Què és un incident de múltiples víctimes)
4. Quina d’aquestes és una de les característiques fonamentals d’un incident de múltiples víctimes?
- a) Afecta un territori ampli o una regió sencera.
- b) Es produeix en una situació de col·lapse social general.
- c) L’escenari està situat en un entorn geogràfic limitat.
- d) El risc està controlat i ben definit des de l’inici.
Mostra la resposta
Resposta correcta: c) L’escenari està situat en un entorn geogràfic limitat.
Un IMV té lloc en un entorn geogràfic limitat, amb les estructures socials en normalitat i, inicialment, amb un risc descontrolat o mal definit.
Font: MAN.SANI.001, apartat 1.2 (Quan parlem d’IMV, a què ens referim?)
5. En un IMV, quin servei lidera l’atenció sanitària i l’evacuació de ferits?
- a) Els Bombers.
- b) El Cos de Mossos d’Esquadra.
- c) El Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).
- d) Protecció Civil.
Mostra la resposta
Resposta correcta: c) El Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).
El SEM lidera l’atenció sanitària i l’evacuació de ferits; els Bombers lideren l’estabilització inicial i el control del perill en escenaris accidentals.
Font: MAN.SANI.001, apartat 1.4 (Objectiu de la intervenció)
6. Quin és el temps màxim recomanat per classificar cada víctima amb el mètode START?
- a) 1 minut.
- b) 30 segons.
- c) 3 minuts.
- d) 5 minuts.
Mostra la resposta
Resposta correcta: a) 1 minut.
El triatge START ha de ser ràpid i funcional: el temps màxim recomanat és d’1 minut per víctima.
Font: MAN.SANI.001, apartat 2.2.1 (Característiques principals del triatge bàsic START)
7. Quines són les dues úniques maniobres salvadores que es poden fer durant el triatge START?
- a) Fer RCP i col·locar la víctima en posició lateral de seguretat.
- b) Administrar oxigen i immobilitzar la columna cervical.
- c) Col·locar un collarí cervical i obrir la via aèria.
- d) Obrir la via aèria i controlar una hemorràgia externa greu.
Mostra la resposta
Resposta correcta: d) Obrir la via aèria i controlar una hemorràgia externa greu.
Durant el triatge START només es pot obrir la via aèria i controlar una hemorràgia externa greu.
Font: MAN.SANI.001, apartat 2.2.1 (Característiques principals del triatge bàsic START)
8. En el triatge START, com s’ha de classificar una víctima en cas de dubte?
- a) Amb el color de prioritat inferior, per no saturar recursos.
- b) Amb el color de prioritat superior, per evitar infravaloracions.
- c) Sense etiquetar, fins que la valori el personal mèdic.
- d) Sempre amb el color groc, com a prioritat intermèdia.
Mostra la resposta
Resposta correcta: b) Amb el color de prioritat superior, per evitar infravaloracions.
En cas de dubte, es classifica amb el color de prioritat superior per evitar infravaloracions.
Font: MAN.SANI.001, apartat 2.2.1 (Característiques principals del triatge bàsic START)
9. Una víctima que no camina no respira; en obrir-li la via aèria, comença a respirar. Com es classifica segons el START?
- a) Groc (prioritat 2).
- b) Vermell (prioritat 1).
- c) Negre (prioritat 4).
- d) Verd (prioritat 3).
Mostra la resposta
Resposta correcta: b) Vermell (prioritat 1).
Si no respira, s’obre la via aèria: si respira després d’obrir-la és VERMELL (prioritat 1); si continua sense respirar, NEGRE (prioritat 4).
Font: MAN.SANI.001, apartat 2.2.2 (Els paràmetres del mètode START)
10. Una víctima que no camina respira a 24 respiracions per minut i no té pols radial. Quina classificació START li correspon?
- a) Vermell (prioritat 1).
- b) Negre (prioritat 4).
- c) Groc (prioritat 2).
- d) Verd (prioritat 3).
Mostra la resposta
Resposta correcta: a) Vermell (prioritat 1).
Amb menys de 30 rpm es valora la perfusió: si no hi ha pols radial, la víctima és VERMELL, perquè indica perfusió deficient.
Font: MAN.SANI.001, apartat 2.2.2 (Els paràmetres del mètode START)
Preguntes freqüents sobre el tema 29
Quan es considera un incident de múltiples víctimes a Catalunya?
Segons el protocol APCAT, quan hi ha com a mínim 6 víctimes greus o mortals o 10 víctimes que requereixen trasllat hospitalari, reals o potencials. Tot i així, el criteri d’activació és operatiu: el que compta és la desproporció entre víctimes i recursos disponibles (Manual T29, 1.1 i 3.1).
Què vol dir START i qui el pot aplicar?
START vol dir Simple Triage And Rapid Treatment. És un triatge bàsic, ràpid i senzill que no exigeix coneixements mèdics avançats, i el poden aplicar sanitaris i no sanitaris formats, com bombers o policies (Manual T29, 2.2 i 2.2.1).
Quines maniobres es poden fer durant el triatge START?
Només dues maniobres salvadores: obrir la via aèria i controlar una hemorràgia externa greu. El temps màxim recomanat és d’1 minut per víctima (Manual T29, 2.2.1).
Quins són els colors del triatge i què volen dir?
Vermell és prioritat 1 (crítica però amb possibilitat de supervivència), groc prioritat 2 (greu però pot esperar un temps limitat), verd prioritat 3 (lleu) i negre prioritat 4 (sense senyals vitals o amb lesions incompatibles amb la vida). En cas de dubte es posa el color de prioritat superior (Manual T29, 2.2.1 i 2.2.3).
Quina diferència hi ha entre el triatge START i el META?
El START és el triatge bàsic de primera intervenció, basat en funcions vitals. El META és un triatge avançat que fa el personal mèdic a l’Àrea sanitària, amb diagnòstics i valoracions detallades, per decidir l’estabilització, els recursos i l’ordre d’evacuació (Manual T29, 2.3).
Qui forma la cèl·lula d’avaluació en un IMV?
Tres figures: un representant del SEM, un de Bombers i un de Mossos d’Esquadra, o de la policia local si és el cos disponible. Actua només a la fase inicial i després el relleven els comandaments naturals, que es coordinen al Centre de Comandament Avançat (Manual T29, 3.2).
Qui té el comandament operatiu en un incident de múltiples víctimes?
Mossos d’Esquadra quan hi ha presumpte il·lícit penal amb risc afegit, com atemptats o tiroteigs. En la resta de casos amb risc associat, com accidents, incendis o ensorraments, el comandament operatiu inicial és de Bombers (Manual T29, 3.3).
On s’instal·len l’Àrea sanitària i el CCA?
A la zona freda, que per a Mossos correspon al segon cercle de seguretat. L’Àrea sanitària la gestiona el SEM i ha de tenir una única entrada i sortida controlada (Manual T29, 3.4 i 3.5).
Practica les 40 preguntes del tema 29
A l’app d’Oposicions Bombers hi tens les 40 preguntes d’aquest tema i les dels altres 33, amb test per temes, simulacres com l’examen 81/26 i repàs dels errors.
Abans, si vols, mesura’t amb el test gratis de Bombers o repassa la convocatòria 81/26.
Fonts: Resolució ISP/2428/2026 (temari) · Manual MAN.SANI.001 Intervenció bàsica en incidents de múltiples víctimes (v1.2026)