En resum: el tema 4 és la igualtat. Inclou tres textos: la Llei 19/2020, de 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació (títols I, II i III), el protocol de 2023 de l’Administració de la Generalitat contra l’assetjament sexual i per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, i la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes (capítols I, III i IV).
És un dels temes generals que més cau: als exàmens 81/23, 81/24 i 81/25 n’han sortit 5 preguntes, totes amb el text literal de la llei: la definició d’accions positives (dues vegades), la d’equitat de gènere, l’objecte de la Llei 19/2020 i els principis de la Llei 17/2015. Els distractors són altres definicions de la mateixa llei.
Dades clau del tema 4
| Què | Dada | Font |
|---|---|---|
| Objecte de la Llei 19/2020 | Garantir el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació i erradicar les conductes que atemptin contra la dignitat i el lliure desenvolupament de la personalitat | Llei 19/2020, art. 1.1 |
| Àmbit de la Llei 19/2020 | Persones físiques i jurídiques, públiques i privades, situades o que actuïn a Catalunya, també a les xarxes | Llei 19/2020, art. 2 |
| Accions positives | Diferències de tracte per prevenir, eliminar i compensar la discriminació en la seva dimensió col·lectiva, mentre subsisteixi la situació que les justifica | Llei 19/2020, art. 4.a |
| Formes de discriminació | Directa, indirecta, per associació, per error i múltiple | Llei 19/2020, art. 4.j |
| Càrrega de la prova | S’inverteix si la víctima aporta indicis racionals i fonamentats | Llei 19/2020, art. 22.4 |
| Pla per a la igualtat de tracte | Quadriennal; l’aprova el Govern | Llei 19/2020, art. 28.2 i 28.4 |
| Protocol d’assetjament | Aprovat a la Mesa General de Negociació el 9 de març de 2023 i ratificat pel Govern el 28 de març de 2023 | Protocol 2023, acord de ratificació |
| Qui decideix si una conducta és no desitjada | Sempre la persona afectada | Protocol 2023, apartat 4 |
| Primer contacte amb la persona afectada | Màxim 5 dies hàbils des de la sol·licitud | Protocol 2023, apartat 8.2.3 |
| Informe de la investigació | Màxim 15 dies hàbils des de la sol·licitud | Protocol 2023, apartat 8.2.3 |
| Equitat de gènere | Distribució justa de drets, beneficis, obligacions, oportunitats i recursos sobre la base del reconeixement de la diferència entre dones i homes | Llei 17/2015, art. 2.f |
| Representació paritària | Cap sexe per sobre del 60% ni per sota del 40% | Llei 17/2015, art. 2.i |
| Primer principi d’actuació | Transversalitat de la perspectiva de gènere i de les polítiques d’igualtat de gènere | Llei 17/2015, art. 3 |
| Assetjament sexual i per raó de sexe a la feina | Tenen la consideració de discriminació directa per raó de sexe | Llei 17/2015, art. 33.4 |
1. Llei 19/2020: objecte, àmbit i principis (títol I)
L’objecte de la Llei 19/2020, de 30 de desembre, és garantir el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació i erradicar qualsevol actuació o comportament que pugui atemptar contra la dignitat de les persones i contra el lliure desenvolupament i la lliure expressió de la pròpia personalitat i de les capacitats personals (art. 1.1). Regula drets i obligacions de persones físiques i jurídiques, públiques i privades (art. 1.2).
Els motius de discriminació (art. 1.3)
La finalitat de la llei és evitar qualsevol forma de discriminació que prengui per pretext algun d’aquests motius:
- Origen territorial o nacional i xenofòbia; raça, origen ètnic o color de pell, i qualsevol forma de racisme.
- Sexe o gènere, orientació o identitat sexual, i qualsevol forma de LGBTI-fòbia o de misogínia.
- Edat; llengua o identitat cultural; ideologia o opinió política; conviccions religioses.
- Condició social o econòmica, situació administrativa, professió o privació de llibertat, i qualsevol manifestació d’aporofòbia.
- Discapacitat o altres tipus de diversitat funcional; alteracions de la salut, estat serològic o característiques genètiques.
- Aspecte físic o indumentària, i qualsevol altra característica de la condició humana, real o atribuïda, reconeguda pels instruments internacionals.
A qui s’aplica
A totes les persones físiques i jurídiques, del sector públic i del privat, situades o que actuïn a Catalunya, en tots els àmbits, tant si actuen de manera presencial com a les xarxes socials o per mitjans telemàtics amb origen o destí a Catalunya (art. 2).
Per què interessa a un bomber
L’article 3.2 imposa un deure de comunicar: els professionals de les administracions públiques i dels serveis amb fons públics que fan tasques de prevenció, intervenció, detecció, atenció, assistència i recuperació (salut, educació, món laboral, serveis socials, justícia, cossos de seguretat, esport i lleure, comunicació) que coneguin una situació de risc o una sospita fonamentada de discriminació o violència ho han de comunicar als cossos i forces de seguretat i a l’òrgan competent.
Abast del dret (art. 5)
- La igualtat de tracte implica l’absència de tota discriminació directa o indirecta (art. 5.1).
- No és discriminació la diferència de tracte que té per objecte revertir, corregir, reparar o pal·liar discriminacions de caràcter estructural (art. 5.2).
- Les accions positives s’admeten i s’han de promoure si una norma amb rang de llei ho autoritza o si resulten de decisions generals de les administracions per protegir grups vulnerables (art. 5.3).
2. Definicions clau de la Llei 19/2020
L’article 4 conté una trentena de definicions, ordenades alfabèticament (de la a a la d’). Als exàmens surten com a resposta correcta i també com a distractors, així que convé distingir-les bé:
| Concepte | Definició (resumida) | Art. 4 |
|---|---|---|
| Accions positives | Diferències de tracte orientades a prevenir, eliminar i, si escau, compensar qualsevol forma de discriminació en la seva dimensió col·lectiva o social, que s’apliquen mentre subsisteixin les situacions que les justifiquen | a |
| Ajustos raonables | Modificacions i adaptacions necessàries, sense càrrega desproporcionada, per garantir a les persones amb discapacitat el gaudi de tots els drets humans | b |
| Aporofòbia | Rebuig, menyspreu o odi envers les persones pobres, sense sostre o sense llar | d |
| Assetjament discriminatori | Comportament basat en algun dels motius de l’art. 1 per atemptar contra la dignitat i crear un entorn intimidatori, hostil, degradant, vexatori, humiliant o ofensiu | e |
| Coeducació | Acció educativa que potencia la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de la discriminació per orientació sexual, identitat o expressió de gènere | h |
| Discriminació directa | Tractar una persona de manera menys favorable que una altra en una situació anàloga per algun dels motius de l’art. 1 | l |
| Discriminació indirecta | Una disposició, criteri o pràctica pretesament neutres que poden causar un perjudici major per algun d’aquests motius | m |
| Discriminació múltiple | Forma agreujada i específica per la concurrència o interacció de diversos motius | n |
| Discriminació per associació | Per la relació amb una persona o grup que té alguna de les característiques protegides | o |
| Discriminació per error | Per haver atribuït erròniament a una persona alguna característica, circumstància o condició | p |
| Represàlia discriminatòria | Tracte advers de l’Administració per haver presentat una queixa, denúncia o recurs contra la discriminació | y |
| Victimització secundària | Maltractament addicional per dèficits, duplicitats o fragmentacions de les intervencions dels organismes responsables | c’ |
La discriminació en general és qualsevol distinció, exclusió, restricció o preferència basada en algun dels motius de l’article 1 que anul·li o menyscabi el gaudi dels drets humans en igualtat de condicions, llevat que estigui objectivament justificada per una finalitat legítima amb mitjans apropiats i necessaris (art. 4.j).
3. Àmbits d’aplicació material (títol II)
El títol II (art. 6-21) aplica el dret a la igualtat de tracte a àmbits concrets: ocupació i funció pública, negociació col·lectiva, organitzacions polítiques i sindicals, participació, educació, salut, serveis socials, atenció a infants i gent gran, habitatge, establiments oberts al públic, mitjans de comunicació, cultura, esport, llibertat religiosa, justícia i cossos de seguretat.
Ocupació i funció pública (art. 6)
- Les administracions han d’establir polítiques per garantir la igualtat d’oportunitats en el treball, tant a l’empresa privada com a la funció pública, i aplicar mesures d’acció positiva per als col·lectius infrarepresentats (art. 6.1).
- El Govern ha de garantir, per mitjà de la Inspecció de Treball, la no-discriminació per orientació sexual, identitat o expressió de gènere del personal de la Generalitat, funcionari i laboral (art. 6.2.a).
- També ha de fomentar indicadors d’igualtat i un distintiu per a les empreses que destaquin per polítiques d’igualtat, i evitar les desigualtats de sou (art. 6.2.b i 6.2.d).
- El Govern ha de vetllar perquè no hi hagi discriminació en l’accés al treball, la formació i la promoció, i remoure’n els impediments (art. 6.3).
En la negociació col·lectiva, administracions, sindicats i patronals han de complir la normativa d’igualtat i promoure codis de conducta, plans de gestió de la diversitat i bones pràctiques; els representants dels treballadors vetllen pel compliment del dret (art. 7).
Cossos i forces de seguretat (art. 21)
Mossos d’Esquadra, policia local i seguretat privada han de respectar la igualtat de tracte i evitar qualsevol abús o discriminació (art. 21.1). Es prohibeix, entre d’altres, l’ús de criteris racials o basats en l’aspecte físic en detencions, interrogatoris, escorcolls i controls d’identitat (art. 21.4.a), i s’ha d’establir un registre d’incidents racistes, homofòbics i transfòbics (art. 21.5).
4. Defensa i promoció de la igualtat de tracte (títol III)
Garanties (capítol I)
- Les administracions han de detectar les situacions discriminatòries, protegir les víctimes i adoptar mesures preventives i de cessament; incomplir-ho dona lloc a responsabilitats administratives (art. 22.1 i 22.3).
- Inversió de la càrrega de la prova: si qui al·lega la discriminació aporta indicis racionals i fonamentats, és l’altra part qui ha de provar que no ha discriminat (art. 22.4).
- Atenció integral a les víctimes (assessorament, assistència, especialment sanitària, i mesures socials) i un punt d’informació (art. 23).
- La tutela administrativa i judicial inclou el cessament immediat, mesures cautelars, la indemnització i el restabliment en el dret (art. 24.1).
- Contravenir la llei és causa de nul·litat de disposicions, actes i clàusules; qui discrimina respon del dany, inclòs el moral (art. 25.1 a 25.3).
- Sindicats i entitats de defensa dels drets humans poden ser persones interessades amb autorització de l’afectat, si s’han constituït almenys dos anys abans i actuen a Catalunya (art. 26.2 i 26.4).
Promoció i acció positiva (capítol II)
- Els poders públics, la justícia i els cossos de seguretat han d’adoptar mesures d’acció positiva (art. 27.1).
- El Pla per a la igualtat de tracte i la no-discriminació el prepara el departament competent, el redacta l’Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i l’aprova el Govern; és quadriennal (art. 28.2 i 28.4).
- Les estadístiques han d’incloure la perspectiva de gènere i dades segregades per sexe i edat (art. 30.1.b).
- No es poden fer contractes ni donar subvencions a entitats que no respectin la llei (art. 31.3).
- Formació obligatòria del personal, amb atenció especial als cossos i forces de seguretat, i criteris de no-discriminació a les bases dels processos selectius (art. 32.2 i 32.3).
5. Protocol d’assetjament sexual i per raó de sexe (2023): objectiu i conceptes
El Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere es va aprovar a la Mesa General de Negociació dels empleats públics de la Generalitat el 9 de març de 2023 i el Govern el va ratificar el 28 de març de 2023 (acord de ratificació).
El seu objectiu és definir el marc d’actuació de l’Administració de la Generalitat davant aquests casos a partir dels eixos de prevenció i de reparació (apartat 2). Aplicar-lo no impedeix que les persones afectades o l’Administració exerceixin les accions legals que calguin.
A qui s’aplica (apartat 3)
- Tot el personal de la Generalitat, sigui quina sigui la funció, el nivell jeràrquic o el vincle.
- Alts càrrecs (inclosos els membres del Govern), personal directiu i eventual.
- Persones en pràctiques o becàries, personal d’altres administracions que treballi als centres de la Generalitat i personal d’empreses externes.
- S’aplica sempre que la presumpta víctima en sigui dins, encara que la part presumptament assetjadora no ho sigui.
Conceptes
| Concepte | Què és (apartat 4) |
|---|---|
| Assetjament sexual | Qualsevol comportament verbal, no verbal o físic d’índole sexual, no desitjat, que atempti contra la dignitat o creï un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest. Hi pot haver o no superioritat jeràrquica |
| Assetjament per raó de sexe o gènere | Comportament no desitjat relacionat amb el sexe d’una persona en l’accés al treball, la promoció, l’ocupació o la formació; inclou l’assetjament per embaràs, maternitat i paternitat |
| Per orientació sexual, identitat o expressió de gènere | Comportament basat en aquests motius que atempti contra la dignitat o la integritat, o creï un entorn intimidador, hostil o ofensiu |
| Violència de segon ordre | Violència, represàlies o persecució contra les persones que donen suport a les víctimes |
| Victimització secundària | Maltractament addicional per dèficits de les intervencions dels organismes responsables |
- Decidir si una conducta és sexualment no desitjada correspon sempre a la persona afectada.
- Un sol fet, pel seu caràcter presumptament delictiu o summament ofensiu, pot constituir per si sol assetjament.
- L’assetjament s’origina en l’àmbit laboral i pot tenir continuïtat fora d’aquest àmbit; les conductes poden ser presencials o per altres mitjans (digitals, a distància).
Tipus d’assetjament segons la direcció (apartat 5)
| Tipus | Qui pressiona a qui |
|---|---|
| Vertical descendent | Una persona amb superioritat jeràrquica sobre una o més persones treballadores |
| Vertical ascendent | Una persona o un grup sobre una altra amb superioritat jeràrquica |
| Horitzontal | Una persona o un grup sobre una altra de la mateixa categoria o grup de treball |
6. El protocol: principis i procediment d’actuació
Principis generals (apartat 6)
- Celeritat i diligència deguda, inclosa l’adopció de mesures cautelars, sense revictimització.
- Protecció de la intimitat i la dignitat de totes les persones implicades, també les denunciades.
- Indemnitat: ni qui denuncia, ni els testimonis, ni qui dona suport a la víctima no poden patir represàlies.
- Voluntarietat en l’elecció del procés d’activació; no-discriminació; eficàcia, coordinació i participació.
- Confidencialitat per a totes les parts: la informació té caràcter reservat.
Qualsevol empleat públic té l’obligació de posar en coneixement dels superiors jeràrquics les conductes que conegui, i qualsevol responsable públic ha de tramitar les sol·licituds que rebi (apartat 6).
Com es tramita un cas (apartat 8.2)
| Pas | Què passa | Termini |
|---|---|---|
| Sol·licitud | Per mitjans electrònics a la unitat de la Secretaria d’Administració i Funció Pública (subdirecció general competent); la pot presentar l’afectada, qualsevol persona que ho sàpiga, el servei de prevenció, recursos humans, el comitè de seguretat i salut, els delegats de prevenció o els representants dels treballadors. Si no la presenta l’afectada, cal el seu consentiment exprés | — |
| Contacte i investigació | La unitat contacta amb la persona afectada i obre un procés confidencial i ràpid: entrevistes a les parts i als testimonis | Màxim 5 dies hàbils |
| Informe | Constata o no indicis d’assetjament i proposa expedient disciplinari, mesures cautelars o mesures per resoldre el conflicte | Màxim 15 dies hàbils des de la sol·licitud |
| Resolució del departament | Comunica la resolució i les mesures; si no segueix l’informe, ho ha de motivar | Màxim 10 dies hàbils des del trasllat de l’informe |
- Les mesures cautelars es poden adoptar en qualsevol fase: canvis de torn, prohibicions d’acostament i de comunicació, restriccions d’accés a dades o espais (apartat 8.2.4).
- Si l’assetjament causa danys a la salut, físics o psíquics, es considera accident laboral (apartat 8.2.4).
- Fets no provats no equivalen a denúncies falses (apartat 8.2.3).
7. Llei 17/2015: objecte, definicions i principis (capítol I)
La Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, té per objecte establir i regular els mecanismes i els recursos per fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida (art. 1.1). Entre les finalitats hi ha eliminar les discriminacions que han patit històricament les dones, reconèixer el treball domèstic i de cura, afavorir-ne la distribució coresponsable i abordar tot tipus de violència masclista (art. 1.2).
Definicions que es pregunten (art. 2)
| Concepte | Definició | Art. 2 |
|---|---|---|
| Coeducació | Acció educadora que potencia la igualtat real d’oportunitats i valora indistintament l’experiència, les aptituds i l’aportació de dones i homes, sense estereotips | d |
| Perspectiva de gènere | Presa en consideració de les diferències entre dones i homes en l’anàlisi, la planificació, el disseny i l’execució de polítiques | e |
| Equitat de gènere | Distribució justa dels drets, els beneficis, les obligacions, les oportunitats i els recursos sobre la base del reconeixement i el respecte de la diferència entre dones i homes | f |
| Igualtat de gènere | Condició de ser iguals homes i dones en les possibilitats de desenvolupament personal i de presa de decisions, sense limitacions dels rols tradicionals | g |
| Representació equilibrada | Situació que garanteix la presència de les dones en una proporció adequada en cada circumstància | h |
| Representació paritària | Cap sexe no supera el 60% ni és inferior al 40%, i s’ha de tendir al 50% | i |
| Assetjament per raó de sexe | Comportament que, per motiu del sexe, atempta contra la dignitat o la integritat o crea un entorn intimidador, hostil o ofensiu | o |
| Assetjament sexual | Comportament verbal, no verbal o físic de naturalesa sexual que atempta contra la dignitat, especialment si crea un entorn intimidador, hostil o ofensiu | p |
Els vuit principis d’actuació dels poders públics (art. 3)
- Primer: transversalitat de la perspectiva de gènere i de les polítiques d’igualtat de gènere.
- Segon: equilibri entre el treball de mercat i el domèstic i de cura, i coresponsabilitat.
- Tercer: eradicació de la violència masclista.
- Quart: apoderament de les dones.
- Cinquè: democràcia paritària i participació paritària en els afers públics.
- Sisè: perspectiva de les dones.
- Setè: justícia social i redistribució de la riquesa.
- Vuitè: ús no sexista ni estereotipat del llenguatge.
Les associacions de defensa dels drets de les dones són persones interessades com a titulars d’interessos legítims col·lectius, amb el consentiment de la persona interessada (art. 4).
8. Llei 17/2015: sector públic i polítiques públiques (capítols III i IV)
Mecanismes al sector públic (capítol III)
- Contractació: els òrgans de contractació han de procurar incloure clàusules socials per promoure la igualtat i incorporar la perspectiva de gènere a les ofertes (art. 10).
- Ajuts: es deneguen subvencions i beques a les empreses sancionades o condemnades per pràctiques laborals discriminatòries per raó de sexe (art. 11.1).
- Òrgans col·legiats: principi de representació paritària en nomenaments i designacions (art. 12.1).
- Plans d’igualtat: el Pla estratègic del Govern, que dissenya i coordina l’Institut Català de les Dones i aprova el Govern (art. 13 i 14), i els plans d’igualtat del personal del sector públic (art. 15).
- Funció pública: representació paritària als tribunals de selecció, temaris amb normativa d’igualtat i violència masclista i formació de tot el personal (art. 16.2, 16.3 i 16.4).
- Pressupostos: han de fer visible l’impacte diferenciat sobre homes i dones (art. 17.1).
Per què interessa a un bomber
Els plans d’igualtat del sector públic han d’incloure mesures específiques adaptades a les peculiaritats de diversos col·lectius, i la llei cita expressament els bombers, amb el personal docent, sanitari, investigador i penitenciari, els agents rurals i els cossos i forces de seguretat (Llei 17/2015, art. 15.4.c). Aquests plans tenen avaluació quadriennal (art. 15.4.e).
Polítiques públiques (capítol IV)
- La Generalitat i els seus organismes havien d’aprovar, en dos anys des de l’entrada en vigor, un protocol de prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe (art. 18.3).
- Les empreses han d’adoptar mesures negociades per prevenir l’assetjament i procediments per atendre denúncies; l’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina és discriminació directa per raó de sexe (art. 33).
- Seguretat i salut laboral amb perspectiva de gènere: tenir en compte les característiques anatòmiques i fisiològiques de les dones i registrar les incapacitats temporals desglossades per sexe (art. 43).
- A l’empresa, l’avaluació de riscos ha de tenir en compte la diferent exposició de dones i homes i els riscos per a la fertilitat, l’embaràs i la lactància (art. 44).
- El departament de seguretat ha d’incloure la perspectiva de gènere en les diagnosis de seguretat i les mesures de prevenció i protecció (art. 55.1.a).
Què n’ha caigut als exàmens i trampes típiques
Als exàmens oficials 81/23, 81/24 i 81/25 van caure 5 preguntes d’aquest tema (de 285 en total). Aquestes són les trampes que hi havia:
Examen 81/23, pregunta 14
Accions positives: diferències de tracte per prevenir, eliminar i compensar la discriminació en la seva dimensió col·lectiva o social, mentre subsisteixin les situacions que les justifiquen (Llei 19/2020, art. 4.a). Els distractors començaven igual («les diferències de tracte orientades a…») però acabaven amb la definició d’aporofòbia (art. 4.d), de coeducació (art. 4.h) i de discriminació per error (art. 4.p).
Examen 81/25, pregunta 26
La mateixa definició d’accions positives (art. 4.a). Aquesta vegada els distractors eren els ajustos raonables (art. 4.b), la coeducació (art. 4.h) i «evitar qualsevol de les formes de discriminació», que és la finalitat de la llei (art. 1.3), no una definició.
Examen 81/24, pregunta 33
L’objecte de la Llei 19/2020 és garantir el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació i erradicar les conductes que atemptin contra la dignitat i el lliure desenvolupament de la personalitat (art. 1.1). Les altres opcions (quotes de gènere obligatòries, proves físiques idèntiques, desempat per experiència en emergències) no surten a la llei.
Examen 81/24, pregunta 38
Equitat de gènere és la distribució justa de drets, beneficis, obligacions, oportunitats i recursos sobre la base del reconeixement de la diferència entre dones i homes (Llei 17/2015, art. 2.f). Els distractors eren la representació equilibrada (art. 2.h), la coeducació (art. 2.d) i la representació paritària del 60% (art. 2.i). Compte: l’enunciat oficial deia, per error, «Llei 15/2017»; la llei del temari és la Llei 17/2015, de 21 de juliol.
Examen 81/25, pregunta 31
El principi correcte era la transversalitat de la perspectiva de gènere i de les polítiques d’igualtat de gènere, el primer de l’article 3 de la Llei 17/2015. El parany més fi és «ús no sexista ni androcèntric del llenguatge»: el principi vuitè diu «ús no sexista ni estereotipat del llenguatge». La «defensa dels drets de les dones» no és un principi; l’article 4 parla de les associacions que la tenen com a finalitat.
Altres errors habituals
- Confondre les dues lleis: la Llei 19/2020 protegeix contra la discriminació per qualsevol dels motius de l’article 1; la Llei 17/2015 se centra en la discriminació per raó de sexe (art. 1.1).
- Barrejar representació equilibrada (proporció adequada) i representació paritària (cap sexe per sobre del 60% ni per sota del 40%) (Llei 17/2015, art. 2.h i 2.i).
- Pensar que cal superioritat jeràrquica per parlar d’assetjament sexual: n’hi pot haver o no, i l’assetjament pot ser vertical descendent, ascendent o horitzontal (Protocol 2023, apartats 4 i 5).
- Creure que la víctima ha de provar del tot la discriminació: n’hi ha prou amb indicis racionals i fonamentats, i la càrrega de la prova s’inverteix (Llei 19/2020, art. 22.4).
10 preguntes de mostra del tema 4
Llegeix la pregunta, tria la resposta i obre el desplegable per veure la solució i l’explicació.
1. Segons la Llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no-discriminació, a qui s’aplica aquesta llei?
- a) A totes les persones físiques i jurídiques, del sector públic i de l’àmbit privat, situades o que actuïn al territori de Catalunya.
- b) Només a les administracions públiques de Catalunya i als seus organismes dependents.
- c) Només a les persones jurídiques privades amb domicili social a Catalunya.
- d) A les persones físiques de nacionalitat espanyola residents a Catalunya.
Mostra la resposta
Resposta correcta: a) A totes les persones físiques i jurídiques, del sector públic i de l’àmbit privat, situades o que actuïn al territori de Catalunya.
L’article 2 estableix un àmbit subjectiu ampli: persones físiques i jurídiques, públiques i privades, situades o que actuïn a Catalunya, també a les xarxes socials o per mitjans telemàtics amb origen o destinació a Catalunya.
Font: Llei 19/2020, art. 2
2. D’acord amb les definicions de la Llei 19/2020, es produeix «discriminació per error» quan una persona:
- a) És discriminada per la seva relació amb una persona o un grup protegit.
- b) N’és objecte pel fet d’haver-li atribuït erròniament alguna característica, circumstància o condició.
- c) Pateix una forma agreujada de discriminació per la concurrència simultània de diversos motius de discriminació.
- d) És maltractada pel fet de defensar persones o grups discriminats.
Mostra la resposta
Resposta correcta: b) N’és objecte pel fet d’haver-li atribuït erròniament alguna característica, circumstància o condició.
L’article 4.p defineix la discriminació per error com la que pateix una persona a la qual s’ha atribuït erròniament una característica, circumstància o condició. Les altres opcions són la discriminació per associació, la múltiple i la de segon ordre.
Font: Llei 19/2020, art. 4.p
3. Segons la Llei 19/2020, la «discriminació de segon ordre» és:
- a) La discriminació que es produeix quan una persona és tractada de manera menys favorable que una altra en situació anàloga.
- b) El maltractament addicional derivat dels dèficits de les intervencions dels organismes responsables.
- c) El maltractament exercit contra persones o grups de persones pel fet de defensar persones o grups discriminats.
- d) Qualsevol tracte advers de l’Administració contra qui ha presentat una queixa per discriminació.
Mostra la resposta
Resposta correcta: c) El maltractament exercit contra persones o grups de persones pel fet de defensar persones o grups discriminats.
L’article 4.k defineix la discriminació de segon ordre com el maltractament contra qui defensa persones o grups discriminats. Les altres opcions són la discriminació directa, la victimització secundària i la represàlia discriminatòria.
Font: Llei 19/2020, art. 4.k
4. Segons la Llei 19/2020, l’«aporofòbia» és:
- a) L’aversió o la discriminació contra les persones amb diversitat funcional.
- b) L’estereotipació i la discriminació contra persones o grups de persones a causa de la seva edat.
- c) L’odi, l’hostilitat o el rebuig envers persones d’origen estranger.
- d) El rebuig, el menyspreu o l’odi envers les persones pobres, sense sostre o sense llar.
Mostra la resposta
Resposta correcta: d) El rebuig, el menyspreu o l’odi envers les persones pobres, sense sostre o sense llar.
L’article 4.d defineix l’aporofòbia; les altres opcions corresponen al capacitisme, l’edatisme i la xenofòbia.
Font: Llei 19/2020, art. 4.d
5. En el procediment administratiu d’instrucció d’un cas de discriminació, si la persona que al·lega haver-la patit aporta indicis racionals i fonamentats, la Llei 19/2020 preveu que:
- a) La persona denunciant hagi d’aportar, a més, una prova pericial que acrediti la discriminació.
- b) S’apliqui la inversió de la càrrega de la prova, de manera que la part que ha infligit la discriminació ha de provar que el seu comportament no ha estat discriminatori.
- c) El procediment se suspengui fins que hi hagi una sentència penal ferma sobre els fets.
- d) L’òrgan instructor hagi d’arxivar el cas si la part denunciada nega els fets.
Mostra la resposta
Resposta correcta: b) S’apliqui la inversió de la càrrega de la prova, de manera que la part que ha infligit la discriminació ha de provar que el seu comportament no ha estat discriminatori.
L’article 22.4 estableix la inversió de la càrrega de la prova quan la persona que al·lega la discriminació aporta indicis racionals i fonamentats.
Font: Llei 19/2020, art. 22.4
6. Quins requisits han de complir les entitats que vulguin tenir la consideració de persona interessada en els procediments administratius sobre discriminació, segons l’article 26 de la Llei 19/2020?
- a) Haver-se constituït legalment almenys cinc anys abans i estar inscrites en un registre estatal.
- b) Tenir un mínim de cent persones associades i desenvolupar l’activitat en tot l’Estat.
- c) Haver rebut una subvenció pública en matèria d’igualtat durant l’últim exercici.
- d) Haver-se constituït legalment almenys dos anys abans de l’inici del procediment, llevat de determinades excepcions, i desenvolupar l’activitat a Catalunya.
Mostra la resposta
Resposta correcta: d) Haver-se constituït legalment almenys dos anys abans de l’inici del procediment, llevat de determinades excepcions, i desenvolupar l’activitat a Catalunya.
L’article 26.4 exigeix haver-se constituït legalment almenys dos anys abans de l’inici del procediment (llevat que actuïn en defensa dels seus membres) i desenvolupar l’activitat al territori català.
Font: Llei 19/2020, art. 26.4
7. Segons la Llei 19/2020, el Pla per a la igualtat de tracte i la no-discriminació té caràcter:
- a) Quadriennal.
- b) Anual.
- c) Biennal.
- d) Quinquennal.
Mostra la resposta
Resposta correcta: a) Quadriennal.
L’article 28.4 estableix que el Pla té caràcter quadriennal i que al final de cada quadrienni el departament competent n’ha de fer l’avaluació.
Font: Llei 19/2020, art. 28.4
8. Els professionals de les administracions públiques que, en l’àmbit de la salut, l’educació o els cossos de seguretat, entre d’altres, tenen coneixement d’una sospita fundada de discriminació o violència, segons la Llei 19/2020:
- a) Poden comunicar-ho, si ho consideren oportú, al Síndic de Greuges.
- b) Només ho han de comunicar si la persona afectada els ho autoritza prèviament i per escrit.
- c) Tenen el deure de comunicar-ho als cossos i forces de seguretat i a l’òrgan competent.
- d) Han d’obrir directament un expedient sancionador a la persona responsable.
Mostra la resposta
Resposta correcta: c) Tenen el deure de comunicar-ho als cossos i forces de seguretat i a l’òrgan competent.
L’article 3.2 imposa a aquests professionals el deure de comunicar la situació de risc o la sospita fundada als cossos i forces de seguretat i a l’òrgan competent.
Font: Llei 19/2020, art. 3.2
9. Segons la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, hi ha «representació paritària» quan:
- a) Cap sexe supera el 70 % del conjunt de persones a què es refereix ni és inferior al 30 % del total.
- b) Hi ha exactament el mateix nombre de dones que d’homes.
- c) Cap sexe supera el 60 % del conjunt de persones a què es refereix ni és inferior al 40 %.
- d) La presència de dones és superior a la d’homes en tots els òrgans.
Mostra la resposta
Resposta correcta: c) Cap sexe supera el 60 % del conjunt de persones a què es refereix ni és inferior al 40 %.
L’article 2.i defineix la representació paritària: cap sexe supera el 60 % ni és inferior al 40 %, i s’ha de tendir al 50 %.
Font: Llei 17/2015, art. 2.i
10. La Llei 17/2015 va establir que les institucions de la Generalitat, l’Administració de la Generalitat i els seus organismes vinculats o dependents havien d’aprovar un protocol de prevenció de l’assetjament sexual i de l’assetjament per raó de sexe en el termini de:
- a) Sis mesos a partir de l’entrada en vigor de la Llei.
- b) Un any a partir de l’entrada en vigor de la Llei.
- c) Quatre anys a partir de l’entrada en vigor de la Llei.
- d) Dos anys a partir de l’entrada en vigor de la Llei.
Mostra la resposta
Resposta correcta: d) Dos anys a partir de l’entrada en vigor de la Llei.
L’article 18.3 fixa un termini de dos anys des de l’entrada en vigor de la Llei per aprovar el protocol de prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe.
Font: Llei 17/2015, art. 18.3
Preguntes freqüents sobre el tema 4
Què són les accions positives segons la Llei 19/2020?
Són les diferències de tracte orientades a prevenir, eliminar i, si escau, compensar qualsevol forma de discriminació en la seva dimensió col·lectiva o social, que s’han d’aplicar mentre subsisteixin les situacions que les justifiquen (art. 4.a). S’admeten si les autoritza una norma amb rang de llei o decisions generals de les administracions per protegir grups vulnerables (art. 5.3).
Quins tipus de discriminació preveu la Llei 19/2020?
L’article 4.j diu que la discriminació es pot produir de manera directa, indirecta, per associació o per error, i que també es poden donar discriminacions múltiples. Cada una té la seva definició a les lletres l, m, n, o i p del mateix article.
Què és l’equitat de gènere segons la Llei 17/2015?
És la distribució justa dels drets, els beneficis, les obligacions, les oportunitats i els recursos sobre la base del reconeixement i el respecte de la diferència entre dones i homes en la societat (art. 2.f). No s’ha de confondre amb la igualtat de gènere (art. 2.g) ni amb la representació paritària (art. 2.i).
Quins són els principis de la Llei 17/2015?
L’article 3 en fixa vuit: transversalitat de la perspectiva de gènere, equilibri entre treball de mercat i de cura, eradicació de la violència masclista, apoderament de les dones, democràcia paritària, perspectiva de les dones, justícia social i ús no sexista ni estereotipat del llenguatge.
Qui decideix si una conducta sexual és no desitjada?
Segons el protocol de la Generalitat de 2023 (apartat 4), decidir que una conducta és sexualment no desitjada correspon sempre a la persona afectada. A més, un sol fet prou greu o ofensiu pot constituir per si sol un cas d’assetjament.
Quins terminis té el protocol d’assetjament sexual de la Generalitat?
La unitat competent ha de contactar amb la persona afectada en un màxim de cinc dies hàbils i emetre l’informe en un màxim de quinze dies hàbils des de la sol·licitud. Després, el departament té deu dies hàbils per comunicar la resolució i les mesures (Protocol 2023, apartat 8.2.3).
Què vol dir la inversió de la càrrega de la prova?
En un procediment administratiu per discriminació, si la persona que diu haver-la patit aporta indicis racionals i fonamentats, és la part acusada qui ha de provar que el seu comportament no ha estat discriminatori (Llei 19/2020, art. 22.4).
La Llei 17/2015 parla dels bombers?
Sí. L’article 15.4.c obliga que els plans d’igualtat del sector públic incloguin mesures específiques per a les peculiaritats de diversos col·lectius, entre els quals cita expressament els bombers, els agents rurals i els cossos i forces de seguretat.
Practica les 40 preguntes del tema 4
A l’app d’Oposicions Bombers hi tens les 40 preguntes d’aquest tema i les dels altres 33, amb test per temes, simulacres com l’examen 81/26 i repàs dels errors.
Abans, si vols, mesura’t amb el test gratis de Bombers o repassa la convocatòria 81/26.
Fonts: Resolució ISP/2428/2026 (temari) · Llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no-discriminació; Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, i Protocol de la Generalitat contra l’assetjament sexual i per raó de sexe (2023)